Bienvenido,
viajero ...
Te encuentras a las puertas
de la prisión del Reino de
Sein Kemendor ...
Adéntrate en los sótanos
lúgubres y abismales de la
gran fortaleza oscura de la
Nueva Mindo Ormeo, allí
donde todo es posible ...
Y dónde también hallarás
buena música ...
APARTADOS ...
- Buceando ...
- Ciencias Ocultas
- Cine
- Citas
- Danzig Rules !!
- Desde el Corazón
- Desvaríos Mentales
- Diario de un bebé
- Era Hyboria
- Folklore & Mitología
- †† Gothic World ††
- Las Tripas del BLoG
- Literatura
- Mundo Tolkien
- Música
- Poesía
- Rammstein Forever !!!
- † The Valley Of Manson †
RECIENTEMENTE MURMURARON ...
LO QUE HUBO ...
EN EL MES DE ...
RINCONERA MENSUAL
- noviembre, 2008
- agosto, 2008
- junio, 2008
- abril, 2008
- febrero, 2008
- diciembre, 2007
- octubre, 2007
- septiembre, 2007
- agosto, 2007
- julio, 2007
- junio, 2007
- mayo, 2007
- abril, 2007
- marzo, 2007
- febrero, 2007
- enero, 2007
- diciembre, 2006
- noviembre, 2006
- octubre, 2006
- septiembre, 2006
- agosto, 2006
- julio, 2006
- junio, 2006
- mayo, 2006
- marzo, 2006
- febrero, 2006
- enero, 2006
- diciembre, 2005
- noviembre, 2005
- octubre, 2005
- septiembre, 2005
- agosto, 2005
- julio, 2005
- junio, 2005
- mayo, 2005
- abril, 2005
NUESTROS BANNERS
NUESTROS ENLACES ...
|
|
WEBRINGS
NUESTRAS ADOPCIONES
¿TE GUSTA? ...
FANLISTING
HOY ES ...
Y VEMOS A ITHIL ...
CURRENT MOON
moon phases
SCi-Fi & DaRKNeSS SEARCH ENGINES
RANKING Y VISITAS
SINDICACIÓN
ATOM 1.0
Copyrights & CrEdits
Site Name © Lost
Kingdoms of Arda
© 2005 Los Reinos Perdidos de Arda
Design Contents © Imra &
Levi
Fonts © Tolkien &
Morpheus
OST ©
"KULL The Conqueror"
|
|
Sant Jordi, màrtir d'una llegenda
Lanzado por L.E.V.I.A.T.H.A.N @ 4:09
A ella no le gustan este tipo de fiestas, pero yo, en unas pocas horas y mientras todavía esté dormida, saldré de casa para traerle un ramo entero. Es una curiosa tradición y cada año, sea con nuestras novias, nuestras madres, nuestras hermanas, y aquellos que tengan hijas, las calles se convierten en un paseo floral y hasta las ciudades huelen a rosas.
A mi tampoco me gusta el marketing que envuelve este tipo de fiestas. Si estás enamorado lo estás sin necesidad de que te lo recuerden, pero caemos, sin excepción, y compramos incluso con los nervios de la sorpresa aquello que sabemos les gustará.
Dicen que te enamoras y tu cerebro se disuelve.....
Y el mío 
, el mío se disolvió hace un mes.....
Te quiero princesa 
La Llegenda
Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.
Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades envierinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.
Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se'n deiuria sentor satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.
Heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la bèstia. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits. Així, el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada.
La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.
Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d'aquell monstre.
Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. El monstre va seguir tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.
El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.
Aleshores, Sant Jordi desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.
Desde el Corazón
2
Murmullos
Corre la voz
MuRMuLLoS
sábado, 23 de abril de 2005
Lanzado por Imradiel_Mailewen @ 13:46
A ella no le gustan estas fiestas ... pero le gustan mucho los detalles 
Es lamentable que haya quien solo se acuerde de cuanto quiere a alguien en un día como éste, en que hay quien es capaz de gastarse un dineral en comprar unas florecillas (a veces extrañamente mustias) por pensar que así complace a su pareja o a las mujeres de su familia. Pero, seamos sinceros, algo es algo y aunque solo sea por ese día que por lo menos una mujer sienta que han pensado en ella y que no es solo alguien que les hace la comida, lava la ropa y ...
Extraño consumismo ese que envuelve todo este tipo de fiestas y que a lo largo del año podemos recordar unas cuantas pero, es cierto, nos dejamos llevar y caemos año tras año sin poder evitarlo.
Por cierto, a mi no me gustan estas fiestas, pero tengo un ramo de 7 hermosas rosas rojas adornando mi mesa que se caga la perra 
... y es que el amor atonta 
Te quiero mi hermoso dúnadan
sábado, 23 de abril de 2005
Lanzado por IrethFaelivrin @ 14:08
Eso es lo que se hace en Sant Jordi?? Se compran rosas a todas las mujeres??? No lo sabia O_O Sabia que era el patron de Cataluña, no? pero creía que después solo se felicitaba a los Jordis.
